A principis d’aquest any es va fer públic que dos catedràtics de la Universitat Pompeu Fabra estaven cobrant prop de 300.000 euros de Repsol i Abanca mentre exercien a la universitat, la qual cosa suposa una vulneració flagrant de la llei de compatibilitat. Davant d’aquests fets, la setmana passada es va donar a conèixer la decisió de les autoritats universitàries de no sancionar als responsables.
Després de reunir-nos amb membres de l'Equip de Govern aquesta setmana, hem constatat que les autoritats de la UPF opten per una interpretació extremadament laxa de la llei, justificant que no hi ha afany de lucre personal ni conflicte d'interessos. Així mateix, l'Equip de Govern també s'escuda en el fet que la incompatibilitat "sigui una pràctica normalitzada en totes les universitats i generalment no s'actua proactivament", alhora que se sosté que aquests dos casos no eren de coneixement del seu equip, malgrat que ho sabia bona part de la comunitat universitària. A més a més, deleguen la responsabilitat en el personal d'administració, que no va comunicar correctament als dos catedràtics, sempre segons la seva versió, el risc que ambdós tenien d'incórrer en una incompatibilitat.
Tanmateix, s'obvia que no és necessari que existeixi un conflicte d'interessos explícit i concret per tal que existeixi un intent i un interès d'influir en les decisions d'una universitat pública per part de dues persones que cobren centenars de milers d'euros de dues grans entitats privades. A més, tot i la suposada consulta dels catedràtics a tercers, és ben clar que la ignorància no pot el compliment de la llei. Aquest principi rector del dret és taxatiu en què el text de la llei ha de primar davant el coneixement o l’opinió de l’afectat i tercers sobre l’aplicació d’una normativa.
Des de la FNEC considerem insuficients i inacceptables aquestes explicacions. És per això que hem demanat a les autoritats universitàries l’informe sobre el cas i continuarem treballant els següents mesos per aturar la permissibilitat i la connivència de l'actual Equip de Govern amb els casos de corrupció que han aflorat en els darrers anys a la universitat.
Nucli de la FNEC a la UPF
Barcelona, 27 de desembre de 2024
El País Valencià, reconegut per l'Estat espanyol com a Comunidad Valenciana, té per bandera oficial la de la ciutat de València. Només un 29,1% de la població utilitza habitualment el valencià a casa, un 26,7% amb amics i un 19,1% en l’àmbit laboral. El PP ha estat la primera força política des de 1995 fins avui, governant ininterrompudament, excepte durant el període 2015-2023, quan va estar al poder el Govern del Botànic, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem.
Sorprenentment, el primer organisme de govern regional creat després del franquisme per construir l'autogovern es va denominar Consell del País Valencià. Aquest Consell, que era l'únic interlocutor amb l'Estat, enarborava la quadribarrada amb l'escut de Pere el Cerimoniós. Al mateix temps, la filial del PSOE s'hi anomena com a PSPV (Partit Socialista del País Valencià), tot i que mai empren aquesta terminologia.
Cal destacar que el 9 d'octubre de 1977, centenars de milers de persones es van manifestar a València amb senyeres, reclamant l'autogovern. Com es va passar d'aquesta situació, entre 1977 i 1979, a l'actualitat? La resposta rau en uns anys d'accions violentes blaveres contra la major part del País, amb agressions, assalts, bombes i atemptats impunes. Tots aquests fets es coneixen com la Batalla de València, esdeveniment que va trasbalsar la vida política del País Valencià i el va sotmetre a l'espanyolisme des de llavors fins a l'actualitat.
Això és el que pretén explicar la conferència a càrrec de Francesc Viadel i Girbés, que tractarà la Batalla de València des de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Estudiant, hi estàs convidat, perquè, com a catalans, tenim el deure de conèixer la història de la lluita per l'alliberament dels nostres germans valencians.
