Catalunya es troba en un moment especialment difícil. La presidència de la Generalitat ha estat ocupada per un espanyolista, partidari del 155 i contrari a qualsevol legítima reivindicació nacional del nostre país, que no s'estima la nostra terra, la nostra llengua ni la nostra cultura.
És especialment preocupant que el PSC més anticatalanista de la història hagi accedit a la presidència de la Generalitat de Catalunya de la mà d'un partit català i de tradició independentista. Aquest fet no és sinó la culminació d'una política de rendició i renúncia protagonitzada pels grans partits del Procés. Fa anys que les dues grans formacions independentistes del nostre país col·laboren, pacten i treballen amb un PSC que ha pres, sota el lideratge de Salvador Illa, la deriva més espanyolista, centralitzadora i anticatalana de la seva història. Aquesta política d'acostament, lluny de fer-nos avançar, només ha portat a la desmobilització de l'independentisme, la divisió de les forces catalanistes, tant a les institucions com al carrer, i a la consegüent hegemonia socialista. Aquesta hegemonia socialista té efectes ja sobre la nostra llengua i cultura, que es veuen ara encara més amenaçades. Avui, Catalunya és menys rica, menys lliure i menys catalana que fa set anys.
La culminació d'aquesta rendició i l'entrega del poder a un partit espanyolista ve acompanyada del retorn i més que probable detenció del MHP Puigdemont. Carles Puigdemont ha liderat durant els últims set anys els esforços del moviment independentista català a l'exili i, independentment dels seus encerts i errors, des de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya no podem sinó lamentar la seva detenció per part de l'Estat Espanyol. El President Puigdemont fou investit de forma legítima i democràtica pel Parlament de Catalunya al gener 2016 i la seva destitució i exili, arran de l'aplicació de l'article 155 l'any 2017, va marcar un dels moments més foscos de la nostra història recent.
Malgrat les discrepàncies, i sense menysprear la responsabilitat del seu espai polític a la situació actual del país, és el poble català i les seves institucions qui ha de decidir el futur polític del 130è President i la resta de líders independentistes, no un sistema judicial espanyol prevaricador i corrupte. En aquest sentit, la seva detenció no suposa res més que un altre insult per part de l'Estat espanyol no tan sols a la seva persona sinó a la institució de la Generalitat de Catalunya i al país en general.
La lamentable situació en la qual ens trobem actualment no és res més que la conseqüència lògica de la pèssima gestió que els principals partits i entitats catalanistes han dut a terme els últims anys. Les lluites partidistes i les ambicions personals han passat per damunt dels interessos del país, el seu poble i la seva cultura. Per aquest motiu, és imprescindible comptar amb nous lideratges i noves estratègies. Aquells que ens han portat en aquest atzucac no estan capacitats ni tenen la legitimitat per continuar liderant el nacionalisme català. Cal aprofitar aquest moment per reconstruir el consens dins de les forces catalanistes, idear un projecte de país integral i complet, que abordi els problemes que enfronta Catalunya amb una visió netament catalanista i sentit d'Estat.
En aquest sentit, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya romandrà, com sempre, vigilant i atenta a qualsevol acció directa o indirecta que afecti el sistema universitari català, a la nostra llengua i al nostre país. A més, fem una crida a tots els estudiants que s’estimen el nostre país i volen aportar el seu granet de sorra a capgirar la situació en la qual Catalunya es troba perquè se sumin al nostre projecte. Avui més que mai, el país necessita un jovent organitzat i militant fora de l’òrbita dels partits polítics, i posant al centre la universitat, la llengua catalana i l’alliberament nacional.
Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya
Barcelona, 8 d’agost de 2024
