Article

Comunicat respecte el projecte de reial decret que modifica els àmbits de coneixement universitaris

per
Coordinadora Nacional
1/5/2023

Recentment, la premsa del país ha informat de la voluntat del Ministeri d’Universitats d’aprovar un nou Reial Decret per tal de reorganitzar els àmbits de coneixement a efectes de l’adscripció dels llocs de treball del professorat universitari, que tindria, com a conseqüència, la dissolució de Filologia Catalana en un nou àmbit de coneixement anomenat “Lenguas modernas y sus literaturas”, relegant-la a un segon pla.

En vista dels fets, des de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya volem expressar la nostra indignació per una modificació que suposaria un retrocés històric dels estudis de filologia catalana. L’aprovació d’aquest Reial Decret, elaborat de manera completament opaca, tot i que no afectaria de manera directa en el contingut docent impartit a les aules, sí que n’alteraria la formació necessària per poder ser-ne professor, rebaixant-ne, un cop més, l’exigència.

Aquest decret deriva de forma directa de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), una reforma legislativa a la qual la FNEC ja es va oposar en el seu moment degut, entre altres, al seu caràcter centralitzador i a la seva opacitat, dos aspectes que, de nou, es repeteixen en aquesta nova proposta de reforma.

Des de la FNEC, com a entitat fermament nacionalista i defensora de la llengua i del país, veiem això com el que realment és: un intent d’invisibilitzar la disciplina i de treure-li prestigi acadèmic, és a dir, un enèsim atac contra la llengua pròpia de Catalunya per part de l’estat espanyol.

En aquest sentit, volem expressar tota la nostra solidaritat i suport als professors universitaris de l’àmbit de filologia catalana, així com expressar el nostre rebuig frontal a la tendència centralitzadora del Ministeri d’Universitats.

Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya

Barcelona, 2 de maig de 2023

El País Valencià, reconegut per l'Estat espanyol com a Comunidad Valenciana, té per bandera oficial la de la ciutat de València. Només un 29,1% de la població utilitza habitualment el valencià a casa, un 26,7% amb amics i un 19,1% en l’àmbit laboral. El PP ha estat la primera força política des de 1995 fins avui, governant ininterrompudament, excepte durant el període 2015-2023, quan va estar al poder el Govern del Botànic, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem.

Sorprenentment, el primer organisme de govern regional creat després del franquisme per construir l'autogovern es va denominar Consell del País Valencià. Aquest Consell, que era l'únic interlocutor amb l'Estat, enarborava la quadribarrada amb l'escut de Pere el Cerimoniós. Al mateix temps, la filial del PSOE s'hi anomena com a PSPV (Partit Socialista del País Valencià), tot i que mai empren aquesta terminologia.

Cal destacar que el 9 d'octubre de 1977, centenars de milers de persones es van manifestar a València amb senyeres, reclamant l'autogovern. Com es va passar d'aquesta situació, entre 1977 i 1979, a l'actualitat? La resposta rau en uns anys d'accions violentes blaveres contra la major part del País, amb agressions, assalts, bombes i atemptats impunes. Tots aquests fets es coneixen com la Batalla de València, esdeveniment que va trasbalsar la vida política del País Valencià i el va sotmetre a l'espanyolisme des de llavors fins a l'actualitat.

Manifestació del 9 d'octubre de 1977 a València

Això és el que pretén explicar la conferència a càrrec de Francesc Viadel i Girbés, que tractarà la Batalla de València des de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Estudiant, hi estàs convidat, perquè, com a catalans, tenim el deure de conèixer la història de la lluita per l'alliberament dels nostres germans valencians.